Educar la mirada, la mà i el sentiment.


Quant mes sàpigues mirar fora
mes creixeràs per dins.
Mirar és la forma d'eixamplar
el nostre espai interior.
Eulalia Bosch

Joan Fernández Cursach

Irene Verdú Esparza

dimecres, 21 de juliol de 2010

L'AUTORETRAT



“La sensació principal que em guia constantment al llarg de l'execució d'un retrat, depèn de la primera impressió que em proporciona la contemplació d'un rostre. Crec que l'expressió essencial d'una obra depèn quasi enterament de la projecció del sentiment de l'artista.
No m'entretinc a detallar tots els detalls del rostre ni a pintar-los un a un. Intente descobrir els seus trets essencials. Després es tracta de recrear-ho tot, tant el rostre com el color d'aquest. Els colors utilitzats en el seu estat pur o bé degradats pel blanc poden brindar-nos grans sensacions”
MATISSE
L'AUTOR
Pintor, dibuixant gràfic i escultor francès (1869-1954). La seua vasta trajectòria s'estén al llarg de tota la primera meitat del segle XX.
Vinculat al fauvisme, un dels moviments artístics abans de l'aparició del cubisme.
La vocació artística de Matisse és tardana i la seua formació està presidida per les influències de Cézanne i dels postimpressionistes.
Un dels seus principis fonamentals va ser: l'expressió per mitjà del color i les relacions entre les distintes tonalitats.
LA PRIMERA MIRADA
Es tracta d'un tema de gran senzillesa, el rostre d'una dona (la senyora Matisse) vista de front, realitzat amb gran economia de mitjans i basat en l'ús i la combinació dels colors purs: groc, roig i blau triats arbitràriament en funció de l'harmonia de la composició. Una audaç línia verda divideix el rostre en dos parts donant-li lluminositat i relleu per la combinació de colors.
ACTIVITAT
La proposta que presentem és àmplia, es podrà modificar segons les característiques de l'alumnat o segons els objectius que ens marquem. Es pot utilitzar lliurement el color (FAUVES), podem fer-ho per parelles, primer un observa el company i ho dibuixa i després, aquest fa de model. És convenient tindre un mural de cartolina negra per a exposar els treballs una vegada finalitzats.
Materials necessaris
  • Folis, quartilles, cartolines, retoladors, ceres, llapis i gomes, pegament de barra, espills xicotets, pintura de dits, maquillatge.
  • Es podrà utilitzar música per a crear ambient.
  • Retrats de l'alumnat (tipus carnet)
  • Fotos de retrats o autoretrats de pintors fauces (Matisse, Derain, Dufy…), Modigliani, Van Gogh, Cézanne.
Recomanem
  • Al tractar-se d'una activitat sobre el retrat o autoretrat, creiem convenient dedicar un cert temps a projectar una sèrie d'autoretrats que els artistes han realitzat al llarg del temps: Caravaggio, Rembrandt, Velázquez, Goya, Matisse, Van Gogh, Cézanne, M. Barceló etc.


  • No cal, dependrà del que ens proposem com a objectiu, donar a conèixer la vida d'aquestos artistes.

Plantejament de l'activitat

Iniciem esta activitat amb una fase prèvia de sensibilització i observació.
Per a això recorrerem a l'expressió corporal. Es tracta de cridar l'atenció de l'alumnat cap al seu propi rostre: tocant-lo, observant-lo, modificant-lo o pintant-lo. Hem de ressaltar la importància de combinar el treball corporal amb el treball plàstic.
“El retrat entès com un paisatge humà. Per a ser més precís, em situe davant d'un espill d'augment, dels que serveixen per a l'afaitat, i explore diverses posicions de la meua cara...”

Carta de Miró a Matisse en 1937







En un foli començarà dibuixant l'oval del cap i afegirà el coll i els muscles. Farà primer el dibuix al llapis.

Posteriorment dibuixarà alguns detalls del rostre: ulls, celles, cabell, nas, boca, orelles. No es tracta de buscar “pareguts”, sinó de descobrir trets essencials.

Al pintar, insistirem tant en els espais interiors del dibuix com en la importància del fons. Es poden ensenyar per a això alguns autoretrats de Van Gogh que resulten molt motivadors per a destacar aquest detall.



Convé permanentment emprar aquest paral·lelisme amb les obres d'art. En aquest cas podem triar diferents possibilitats: decorar el fons, fixar-se en el tipus de pinzellada (llarga, ondulada, punt, vertical, etc)
El nostre paper és portar a l'alumnat cap a un “adonar-se” dels seus propis trets: com són els seus ulls?, com és el seu nas?, com és la seua boca?, com són els seus llavis? i si cabell?...
Comentar-los que és bo modificar un poc els trets. Alguns quadres del pintor Modigliani poden servir d'exemple.


En el moment de pintar, convé que s'obliden del color real. Una vegada més el paral·lelisme amb les obres d'art. Utilitzar la consigna dels pintors fauves: si desitge posar color roig o verd, pose el roig o el verd més intens que tinc en les meves pintures. (Rellegir el text de Matisse o el de Van Gogh).
Es pot pintar amb temperes mesclades amb arena o sal per a pintar els fons per a donar una textura grumosa.
En la classe de llenguatge, es pot plantejar un complement a l'activitat utilitzant la descripció literària, en aquest cas, del seu propi autoretrat.

LA NOSTRA OPINIÓ

Els autoretrats que hem vist responen, en alguna mesura, a la mentalitat de l'època i a la manera d'expressar-se de cada artista. Uns destaquen amb força la línia i el dibuix, altres la llum i les ombres, altres la pinzellada i el color. Però en tots ells, l'artista va més enllà del que és simplement anatòmic o de paregut amb el model. Li interessa sobretot la part psicològica i l'estat interior del model.


TREBALLS DE L'ALUMNAT DE 3r DE PRIMÀRIA





Infantil retrata a Picasso:



Autoretrats infantil:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrades relacionades

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...